ACTUALITAT

Davant l'EEES: democràcia, unitat i Jean Monet

22 de des. 2006


La democràcia, com a sistema de representació de col·lectius, no comença ni s’acaba amb els partits polítics. Tenim exemples múltiples a les associacions culturals, als clubs de futbol o a la comunitat de veïns. On s’utilitza la democràcia i unes eleccions per a escollir uns quants representants que han de complir certes funcions administratives i de gestió en nom de tot el col·lectiu.


També als òrgans de govern universitaris hi ha eleccions i representants. Professors per una banda, estudiants per a l’altra i membres de la administració també per la seva, escullen dintre els membres de cada col·lectiu unes quantes persones per a representar-los als diversos òrgans de govern de la universitat.


L’ alumnat, però, no s’organitza com la resta de col·lectius, on cada representant actua de forma individual. L’alumnat s’organitza imitant un model semblant als dels partits polítics o els sindicats laborals; les associacions d’estudiants o sindicats estudiantils.

Al maig passat, la Universitat de Barcelona vivia aquell moment sense el qual no s’entén la democràcia; les eleccions. Després de molts mesos, moltes reunions, molta feina, molt diàleg, moltes pressions externes i una campanya electoral bastant dura, l’alumnat de la UB va donar el seu recolzament majoritari a una nova associació Progressista i Catalana; Estudiants en Acció.


Fou extremadament complicat arribar a aquell punt, perquè el col·lectiu d’estudiants és un col·lectiu plural, ric i variat. D’altra banda, ens hem pogut fer un lloc en el màxim òrgan de representació estudiantil a la UB, el Consell de l’alumnat, on hi conviuen sensibilitats i visions molt diferents, amb aspiracions diverses sobre el paper de l’alumnat a la universitat en un futur. Però uns i altres, malgrat evidents i lògiques divergències, també sabem actuar amb allò que en podríem dir “sentit d’unitat”.


El Ministerio de Educación i Ciencia ha fet una proposta de reorganització universitària emmarcada en el procés de convergència europea. La proposta deixa la universitat pública catalana bloquejada competencialment i financerament per donar resposta a les diferents necessitats que el Segle XXI i la convergència europea suscita. Necessitats i problemàtiques que no es solucionaven en una proposta massa centralista i excessivament reglamentaria, que deixava al alumnat com a principal perjudicat.


En aquest context, doncs, els representants del alumnat de la UB han assumit la seva responsabilitat i han consensuat un text que no cobria les aspiracions finals de cap de les associacions, però que servia per plantejar unitàriament la insatisfacció dels estudiants. Així ho tindrien d’entendre el 61% dels membres del consell de l’alumnat que militen en una de les quatre principals associacions d’estudiants de la UB. Les quatre que es reparteixen les places de la Comissió Permanent i que han trobat en el text una proposta equilibrada rigorosa i, sobretot, útil com a valors a compartir.


Davant aquestes amenaçadores interpretacions que fa Madrid del EEES no és hora de remarcar les diferències entre associacions, sinó de demostrar que per a la Universitat pública catalana podem col.laborar tots plegats, fer un diàleg reposat, trobar respostes útils que no ens causin grans renúncies. En aquest sistema representatiu no es tracta de ser el més fort, sinó de saber cercar aquells camins que apleguin la majoria, que apuntin un benefici comú. Potser volem arribar a destinacions una mica diferents al final del camí, però totes les associacions d’estudiants catalanes tenim molt de camí per recórrer junts.


La unitat entre les associacions d’estudiants és una necessitat, però no puc deixar passar l’oportunitat de rebatre la situació de minifundisme d’associacions existent a la UB. Si bé el 61% dels representants del alumnat formen part d’una de les 4 associacions principals de Catalunya. La resta, el 39%, formen part d’associacions petites, minúscules i realment poc representatives, que deformen i descentren els debats universitaris. Aquest 39% del Ple del Consell l’ocupen 11 associacions diferents, que en només dos casos tenen més de dos representants.


La funcionalitat d’aquestes colles d’amics com a associacions d’estudiants no va més enllà, malgrat la seva admirable entrega i passió, del reconeixement de l’existència de les pròpies facultats de forma individual. I això és tot. De la mateixa manera que abans reconeixia la pluralitat que es manifestava en una societat o col·lectiu determinat, dubto que els estudiants d’empresarials o de psicologia de la Universitat de Barcelona tinguin una problemàtica molt diferent dels de la resta de facultats. I dubto que tinguin un tractament diferent en l’Espai Europeu d’Educació Superior. I si fos així, tampoc crec que sense tenir els mecanismes que aporta una associació gran, organitzada i representada arreu de Catalunya puguin defensar, fins a la última instància, els interessos dels seus companys d’estudi.


Sovint es diu que l’EEES no interessa al conjunt del alumnat i que només ens preocupa als representants i activistes universitaris. És evident. Per a Estudiants en Acció, l’Espai Europeu d’Educació Superior és l’obrellaunes que ens ha de permetre accedir a un major qualitat docent, més recursos, més beques, més programes ERASMUS, més interconnexió en la Europa del coneixement, etcètera, que contribueixin a millorar la universitat pública, la formació dels nostres compatriotes i la qualitat de la seva funció com a ciutadans. El que interessa a l’alumnat no és pas l’obrellaunes, sinó el contingut tancat a la llauna.


Així doncs, és feina i preocupació dels representants cercar els millors instruments per a la universitat pública; perquè, de fet, per això hem estat escollits. Però si no ens en sortim com cal, si Madrid acaba imposant el seu punt de vista elitista i socialment discriminatori, acabarà afectant a tothom en coses que importen no únicament als representants i activistes estudiantils. Que no sigui preocupació general no significa que no sigui important, fins i tot, vital. No confonguem la realitat amb el que la gent diu en el boca orella.


Queda encara molta feina per fer, però els representants del alumnat de la UB estem molt a prop de demostrar a tots aquells que ens han dipositat la seva confiança que en som dignes, que sabem representar un alumnat que té en el diàleg i el progrés els seus principals valors. Per tot això, davant de tanta gent que té dubtes i que es pregunta si estem a favor de l’EEES, la resposta s’ha de donar parafrasejant a Jean Monet: “Davant d’Europa no es pot ser ni optimista ni pessimista, simplement s’ha d’actuar amb determinació”.


Determinació per fer que l'EEES no converteixi la universitat pública en elitista.

Sense comentaris encara

Publica un comentari a l'entrada

Més Notícies
Facebook
Twitter
Vídeos
Agenda